Quatre cosetes sobre mi...

Suposo que dins meu, sóc motard des que era ben petit... 

...i a lloms del tricicle, gaudia de sentir-me "el puto amo"...!!

Sigui com sigui, rodar ha exercit sempre una atracció enorme sobre mi. En bicicleta, moto, o fins i tot cotxe... Marxar a recórrer kilòmetres i evadir-me, m'ha omplert... 

Ha esta un veritable plaer. O una necessitat... o potser totes dues?

Hi ha molts tòpics que parlen dels motards... i de l'actitud que tenim davant la vida. Típics clixés que et marquen amb més o menys intensitat. Però que quan són de debò; quan són de soca-arrel... podem dir que estàs total i absolutament enganxat a aquesta afició.

Jo crec que em vaig criar a un entorn en el qual gaudir la moto, era quelcom natural. I per això, que amb els anys hagi esdevingut la meva fal·lera... suposo que ha estat una evolució tan lògica com el caminar dempeus després de fer-ho a gates.

Sip! Definitivament sóc -em sento- motard...!

Per fer honor a la veritat, he de dir que no és ni l'única afició que tinc, ni tampoc la més important. 

Fa molt anys que faig i cultivo Bonsai, que és pràcticament una forma de viure. I -de bon tros- és l'afició que més "necessito" i gaudeixo al meu dia a dia...

Apart... sempre que puc, marxo a passar la nit a les roques per "donar menjar als peixos" mentre recarrego piles. Afició que comparteixo amb el meu millor amic... i que ha esdevingut la manera personal que tenim, de "regalar-nos" un bocinet de vida de tant en tant.

Però en qüestió de recarregar piles... cal reconèixer que no hi ha res com pujar dalt de la teva muntura i deixar-te portar per la carretera..!!

Si pot ser, sinuosa i tranquil·la... 

...i sincronitzar amb la freqüència de les corbes, ballant aquell "vals" que et fa sentir tant especial...!!

Des de ben jovenet -tot i que més tard que molts dels meus companys-, vaig gaudir del gas i de la llibertat que em feia sentir. (Amb diferents els diferents ciclomotors que vaig tenir...)

Però no va ser fins l'arribada del B1 que et permetia dur moto de 125... que vaig "iniciar-me" realment en aquesta afició que tantes alegries m'ha donat...!

Ràpidament em vaig treure el carnet A... i les muntures van anar creixent al ritme que ho feia la meva experiència i destresa. 

Tot i que he de reconèixer que mai no n'he tingut gaire de la segona... i la primera sempre ha estat insuficient.

Durant tots aquests anys, he gaudit d'amics i desconeguts allà a on he aterrat. He anat a Matinals, he celebrat rutes amb esmorzar -o de tot el dia-, he acudit a concentracions de cap de setmana... 

He rodat sol, i en grup. He anat a fer quatre kilòmetres per passar un cap de setmana divertit, o he fet més de mig dia damunt la nena... simplement per fer-li una abraçada a un vell amic i compartir-hi cinc minuts prenent un cafè.

Tan i fa! L'essència sempre ha estat la mateixa: gaudir

Ara bé, tinc molt clar el què m'agrada: 

Matinar fort, fer ruta mentre despunta el dia... i gaudir de la companyia de tot aquell que en tingui ganes.

Reconec que sento especial debilitat per les concentres de cap de setmana. Principalment a l'hivern... que -per a mi- són les millors.

 I la resta de l'any prefereixo sortides més curtes... d'esmorzar aviat, i fer cap a casa per dinar.

No sé... suposo que com molts, no...?

He de dir, també... que a aquestes alçades del "partit", em considero especialment afortunat. Ja que he aconseguit tenir varies de les motos que més calent m'han posat...

Realment... somnis de molts anys, fets realitat!!

I amb elles he gaudit -i amb algunes encara gaudeixo- les diferents maneres que tinc d'entendre aquesta afició a cremar benzina, gastar neumàtic, i compartir grans moments especials...

Actualment, en tinc tres. Cada una d'un estil i un caràcter, totalment diferents de la resta:

La Barretina. Preparada per a les sortides llargues de cap de setmana, i si pot ser, millor amb fred que no pas calor...!

Una moto per a fer molts kilòmetres... i carregar el que més convingui! Amb consums espectaculars.... i una conducció elegant i tranquila.

La companya ideal per a qualsevol acampada. Tant si és de càmping... com a una reunió o concentració.

BARRETINA - Honda NT700 Deauville (2011)

Després, està l'Oreneta. La que potser ha estat el meu somni més íntim i llargament esperat...!!

Una moto robusta, corpulenta i pesada en parat. Però que a la carretera, em dóna les millors sensacions!

Des que la "vaig conèixer" a principis dels 90, babejant quan la veia arribar al bar on jo treballava... en vaig quedar ben prendat. I he de dir que no sé si tot el camí que he fet a la meva vida motard... no ha estar precisament preparar-me per arribar fins a ella.

Sigui com sigui, és un veritable somni poder sortir amb ella a voltar... 

...i totalment inevitable, fer-ho amb un somriure de satisfacció infinita!

ORENETA - Harley Davidson FLSTF Softail Fatboy (2009)

I finalment, la darrera en arribar a la meva vida motard. La Picota...!

Una moto clàssica... que ha vingut a fer-me gaudir d'un tipus de moto que desconeixia. Una d'aquelles primeres motos japoneses i esportives, que tot i tenir un motor relativament "petit"... et fa gaudir l'afició a dins del ventre!

Cal dur-la ben lluenta per sentir tot allò que et pot donar... però quan la tens a dalt de tot i sintonitzes amb una bona carretera revirada, la diversió està assegurada!!

Ben bé és allò del "turn on, tune in, drop out"... però extrapolat al món i la passió per la benzina.

PICOTA - Kawasaki GPZ 400 (1990)

Per tot plegat, i amb ganes de compartir aquesta afició, les sensacions i els records... he fet aquest blog.

Per recordar les sortides passades... i organitzar les futures...!!

I espero poder fer-ho durant molts anys...

Però sobretot, espero que si algú en te ganes, que no dubti a contactar!

Si tens ganes de ruta, de matinar, d'endrapar i riure... ets dels meus!!