dissabte, 10 de desembre del 2016

Escapada per esmorzar - Arbúcies



 


Per en Jaqueton:


El matí del dia 10 de desembre... vaig decidir escapar-me a esmorzar amb la meva adorable Guillermina, aprofitant l'oportunitat que em brindava una frescota matinada...
Expresament, no em vaig abrigar com hagués calgut, amb la sana intenció de sentir el fred de la carretera a les meves carns dormides... i sentir-me –com fa anys- més viu que mai cavalcant sobre la meva muntura per carreteres que baixaven els zero graus... i congelaven l'aire poc després de exhalar-lo.
El meu destí va ser un hotel d'Arbúcies... on em vaig fotre un saborós entrepà de truita de tonyina, mentre gaudia furtivament de les converses limítrofes.
D'allí, vaig posar rumb a casa –tornant per on havia anat- suspenent la resta de la ruta que –per no estar del tot clara- la vaig valorar menys que el fet d'arribar a casa cap a les deu... i gaudir la resta del matí amb la meva adorable i estimadíssima Anna...

NaCluT!!!




 

diumenge, 27 de novembre del 2016

RondaMoto Anoia





Per en Txetxu:



El Sabado las noticias del tiempo no eran muy buenas, se esperaba bastante lluvia para el domingo, y asín fue, al despertar un manto de agua caia y aunque era de noche las 5:30 estaba claro que iba a ser un día para ir con la cabeza bien centrada en la situación que iba a darse.
En principio debía de venir un amigo, el cual debe tener más sentido común que yo y decidió no participar en la Ronda moto.
Después de tomarme el café y ver la situación meteorológica que me esperaba arrenqué la moto y decidí ponerme el chubasquero para protegerme un poco de la incomoda lluvia.
Cuando salí del parking me quede extrañado, no llueve me dije, bueno asín subiré a Igualada más cómodo, aunque solo me duro hasta Palleja, donde la lluvia empezó hacer acto de presencia, y esa sonrisilla picarona me apareció dentro del casco.
De golpe y porrazo la lluvia era mucho más intensa erá un diluvio, motos paradas en el arcén, bajo los puentes...... preparándose para la jornada que nos esperaba, aunque no tenia que estar presente hasta las 8:45 a las 7:30 estaba aparcando en la plaza donde nos iban a dar la salida.
Aparqué y me dirigí a la carpa de la organización para ver como lo tenían organizado.
A las 8.00 comenzaron a dar la salida a los primeros por orden de inscripción, ostia pensaba yo tengo el 450 y son 10 cada min. se hacia interminable aunque tuve suerte, hubo un momento que prácticamente se quedo vacia la carpa y probé haber si me daban mi bolsa y podía comenzar la ronda, sabeis funcionó, cogi mi bolsa y salí de la carpa, mi sorpresa, una impresionante cola para hacer los papeles, pero yo ya los tenia osea que bye bye.
Arranque motores y salí de Igualada, ha dejado de llover me dije para mi, y fui dirección rubió.
Las carreteras por las que circulábamos por decirlo asín la mayoría se salían de la escala de carreteras y pasaban a caminos asfatados, extrechos y sinuosos,asín fuimos circulando, a ratos sol otros lluvia y como no niebla.
Aunque son salidas para disfrutar a más de uno se piensan que van a por la pole o la vuelta rápida, en finnn supuestos pilotos los hay en todos los sitios.
Yo a la mia, una ruta de 200 kilómetros aparte el desplazamiento, ziga zaga fui completando los puntos de control, la verdad prefería no pararme a tomarme nada ya que mi mente solo pensaba en hacer kilómetros, me servia como terapia por la tensión del trabajo.
A la 13 me encontraba otra vez en la plaza donde todo había comenzado unas horas antes,
después de saludar y hacer acto de presencia en la llegada tocaba poner rumbo a casa esta vez solo habían nubes, y fue un regreso comodo

 

diumenge, 20 de novembre del 2016

Ruta fins a Cap de Creus...!!






Per en Jaqueton:


El diumenge vint de novembre... vam tornar a fer ruta a Cap de Creus...!!
Aquest cop, lamentablement... sense el nostre Capi. Que va tenir que marxar a pencar... i es va perdre la trobada...

Després de passar-nos tres pobles al cafetorro del matí, vam marxar –guiats pel meu poc i curt sentit de l’orientació-, i com és normal... ens vam perdre, realitzant una pseudo-improvisada ruta, que ens va dur ara per la costa... després per l’interior... fent un nyigui-nyogui amb la ruta, que semblava més aviat el joc del yo-yó... je, je, je...


Finalment, vam arribar a destí. On vam fotre fotos, algun vídeo... i vam guillar eixordats pel fort vent que fuetejava la costa d’un dels indrets més bells del nostre litoral, i –m’atreviria a dir- del nostre país.

Vam dinar de menú, a un restaurant de Cadaqués... on vam gaudir d’uns arrossos espectaculars...!!
Després, amb la calma... i tement una pluja que ens va saludar tímidament tot entrant pel Vallès... vam fer cap a casa, tot parant a fer les birres de fi de ruta i comiat, a La Batllòria.

Realment... una ruta espectacular –crec- a qualsevol època de l’any. I espero poder gaudir-la moltes vegades més... en companyia de la resta de la colla...!!

Oh, yeah...!!!


NaCluT!!!