Presentación de la RondaMoto y Rider1000 - Vilanova del Camí

 

A por un Miguelito...!! - Les Peces

 

Per l'Anna:



16 Octubre...Miguelito moment...

Qué más se puede contar del Momento Miguelito que no hayamos contado ya?

Pos que volvimos, como la abeja a la flor, como el sol a la mañana, o como el chimpancé a la banana...

Ole esa rima...vamos a hacerlo rimando...

Salimos de casa,
bien tempranito,
rumbo a comernos,
un miguelito.

La luna lucia,
grande y bonita,
para una mañana,
bastante fresquita.

Ya por las Costas,
salió el solecito,
no veas el tio,
buff, que calorcito.

Y al fin en Bar Conxi,
comiendo bocatas,
charlando felices
pero sin patatas.

Volvimos a casa,
con mil y un tapones,
maletas, alforjas,
llenadas a tope.

Un dia agradable,
Txetxu, Anna, Jaque y Jordito,
un dia más : Amicus,
un dia más : Miguelito.

 

Almuerzo de consolación en Sant Miquel de Balenyà

Per en Jaqueton:



Després deixar per al mateix matí de la sortida, la decisió de fer-la o no, degut a les fatals prediccions meteorològiques... el matí del passat dia dotze d’octubre vam decidir no arriscar-nos, i deixar per a un altre dia la ruta fins a Cap de Creus.

Ens vam trobar –en Jaume, en Txetxu, i jo- al restaurant Típica cuina catalana. On vam descobrir que l’horari del local començava a les vuit... i per tant, era totalment inviable fer el cafetó allí. I per tant... vam tirar cap a Fogars de la Selva, on vam fer-lo tranquil•lament al restaurant mal anomenat “de les sogres”.


Un cop pres el cafetorro de torn, i el croissant de xocolata... vam tornar a pujar a les burres posant rumb al Montseny. Ja que l’esmorzar vam decidir fer-lo a Els Angelets de Sobrevia... i per a arribar-hi, una molt bona ruta era pujar cap a Arbúcies... tirar cap a Viladrau, i fent cap a Seva... creuar, posar rumb a Tona, i arribar a Sant Miquel de Balenyà.
On tenim aquest restaurant... que ens enamora...!!

Com és ja costum... en Txetxu i jo li vam fer la pell a un parell de galtones fetes a la brasa amb salsa ximixurri, mentre en Jaume devorava una botifarra kilomètrica amb mongetes.

La veritat... un esmorzar de luxe...!!

Un esmorzar per a repetir –si pot ser- fent un ple amb la colla...


D’allí ja ens vam acomiadar... doncs el nostre Capi volia arribar-se fins al camió per a fer-li quelcom.
Així que vam enfilar la C17 cap avall... separant-nos a Granollers.

En Jaume va tirar cap a Mataró per la C60... mentre jo feia cap a casa per la C35, i en Txetxu tirava cap al camió per la C17, i empalmant després l’AP7.

I així, finalment, tots tres vam arribar a casa sense mullar-nos... i després d’haver passat una matí fantàstic, esmorzant a un lloc que com he dit... enamora...!!

Oh, yeah...!!



NaCluT!!!