Per en Jaqueton:
Durant anys, La Cabra Mocha ha estat la concentració a la que he dedicat les
cròniques més extenses i detallades que he parit. De fet... hi ha hagut anys
que la crònica s’ha presentat per capítols, ocupant desenes de pàgines.
Però he de dir que era una altra època, llavors tenia molt de temps per a
dedicar-me a escriure... i malauradament, ara no és així. Per tant... valguin
aquestes quatre ratlles a modus de disculpa per trigar, i per no ser –ni de
lluny- tan detallista con fa uns quants anys.
Us asseguro que La Cabra Mocha és per a mi la millor i més esperada concentra
motera de l’any. I per moltes cròniques que li dediqués... mai no faria
justícia a el molt que me l’estimo, l’espero, i l’enyoro...
He de dir que aquesta va ser una edició molt especial. Ja que per primer cop
vàrem dur la lona AMICUS...!! Lona que gràcies a en Jordi, vam il•luminar
durant la nit... marcant perfectament al zona d’aquesta petita i adorable
colla.
Al matí vam esmorzar a una d’aquells llocs al que no hi tornarem en la puta
vida. Ja que ens van atendre com el cul, la van cagar innumerables vegades, i a
sobre... la teca no és pas que fos res de l’altre món. (Si mireu el fil de la
sortida, hi veureu el nom i la direcció. No vull ni posar-hi el nom a la
crònica...)
Això si... llevat d’aquest lamentable incident -que vam tenir la sort de
patir-lo a una de les sortides que més ràpidament ho oblidaríem-, la resta de
la trobada va ser senzilla i absolutament espectacular...!!
Ruta fantàstica capitanejada –i grabada- per en Txetxu... que ens va fer la
ruta “cabramochera” a l’inversa.
Dinar maco de germanor, després de muntar les tendes... gaudint de la tarda, i
l’arribada de la resta d’amics.
La nit... com sempre, sense descripció possible. S’ha de viure!! Je, je, je...
I el matí... ejem... curiós.
En Jaume va arribar fins allí, i ens va dur batut de cacau amb brandy...!!
Ideal per a la ressaca... (Sort que jo no en tinc mai. Perquè aquest anys vaig
pillar una castanya important...!!!)
I finalment... dinar tradicional a La Cantonada, sense esma, sense piles, sense
ànims... i amb mooooolta son!!
Per tant, a mitja tarda ja érem a casa... disposats a recuperar-nos ràpidament.
Però la grip punyetera ens tenia preparada una sorpresa que ens deixaria mitja
setmana totalment fora de joc. Ains...!!
Com veieu... una Cabra Mocha com les altres. Potser –per primer cop- amb
fred...
...però sens dubte, totalment irrepetible...!!
Oh, yeah...!!!
NaCluT!!!
