Per Jaqueton:
El vint de març passat, una setmana més varem haver de sortir de casa
enllaunats... per que la pluja era massa forta com per a plantejar-me guillar
en burra, i fer tot el trajecte fins a Las Palmeras –que era el nostre punt de
trobada aquella setmana.
Vam arribar a Martorell amb la il•lusió de viure una nova Matinal a Ca
N’Oliveres... que recordés les velles –i belles- Matinals de Mussols. Però
malauradament la pluja va fer força mal... i no es pot dir que es complís
l’èxit d’aquells anys.
Segurament, si el sol hagués regnat al cel... el ple hagués estat acollonant.
Ja que tots en teníem moltes ganes de viure una nova Matinal a un lloc tant
emblemàtic i carregat de records com aquell.
La part de la colla que venien de Vilafranca, van arribar bastant més tard del
que vam acordar. Però això no va impedir que esmorzéssim plegats –o com a
mínim, a la mateixa taula.
Després... vam passar el matí xerrant amb uns i altres del fotimer d’amics i
coneguts que allí ens trobàvem... passant l’estona, i esperant el moment més
màgic de tots els de qualsevol matinal.
Aquest moment no era altre que el dedicat als companys caiguts... i que Motards
va convertir en una veritable passada, amb l’actuació d’un roquer consumat,
l’estripada d’un munt de motos de la colla, i els milers de llàgrimes que van
arrencar de l’ànima als centenars d’amics que aquell matí de març, ens vam
fondre allí mateix.
Una veritable passada...!!!
Des d’aquí, novament les meves felicitacions per a en Pep, i tots els
Motards... en aquest segon aniversari...!!!
NaCluT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada