Per l'Anna:
Dissabte dia 20 d´agost ... Nem de casament...
Tots els homes d´Escòcia ... Aquest és el títol d´una bonica cançó que de bon
grat us recomano, explica una història molt dolça, que, tot i que imagino que
és fictícia, també podria ser real...
Tan real com que el sol surt cada dia, que la lluna ens acompanya durant la nit
o que, per exemple, un dia aterrisses en un poble, i mentre estàs assegut en un
banc, fent petar la xerradeta tot prenent la cerveseta, t´apareguin una colla
de moteros, amb l´Hermilla, les botes de motero, mitjonets de llana i faldilles
escoceses...
Tots els homes d´Escòcia, putser no, però tots els homes de Birraiders,
protagonitzen aquesta película...
La peli comença sortint el Jaqueton i jo (Anna) super mega d´hora de casa,
enfilant carretera i manta, fins a terres Lleidetanes.
Arribem a Penelles, un poble super curiòs, tot pintadet de grafittis, super
xulus i super divertits, allí ens trobem amb l´amic Mario (Pipeta), esmorzem i
anem fins al punt de trobada.
La cantonada de després del bar.
Alli veiem un nuvi,que resulta que, jo no ho sabia, però és el violinista d les
matinals, el que toca El cant dels ocells amb tanta delicadesa, doncs és el
nuvi, es diu Oriol i anava molt guapo.
Estem allí tan trankils, esperant la comitiva motera, Birraiders MG, i tu
t´esperes veure arribar un grup motero, tots de negre, amb les seves cacho
motos, rum rum rum...
Rum rum rum ...un Escocés, dos escoceses, tres escoceses...Jo flipant,
partint-me de risa, pensant : Això no és real, Anna, estàs en un somni...
I era Real, Birraiders MG, disfressats d´escocesos, i us he de dir, que molt
ben vestits, pk no faltava cap detall (els mitjonets amb borla causaven
sensació) , faldilleta a quadres, la bruseta, la cinteta creuada, un bolset a
la panxeta i...els colors, l´hermilla, amb els colors.
Va ser un momet preciós i tant el Pipeta, com el Jaque com jo vam estar super
contents d´haver-ho presenciat.
Tots junts, els escocesos, el nuvi i se familia i naltros vam enfilar una ruta,
curta però molt maca, fins al lloc del casament.
Es casava la filla de Badbones, i us he de dir que, putser, de tots, és el que
més colava com a escocés, la veritat és que hi tenia una retirada.
Allí ens vam trobar amb la resta de Birraiders, les noies, que estaven
precioses, totes, molt guapes, vestides, com ha de ser, de cerimònia.
Ens vam fer unes fotos, ells van tirar cap al casament i nosaltres, retorn a
caseta, que el dia següent teniem de nou ruta...
Va ser un dia molt agradable, per retrobar-nos amb el Pipeta, per la ruta, que
el Jaque i jo ja en teniem ganes i per la sorpresa escocesa.
Son d´aquells detalls, que et fan, si més no, ser una mica més feliç.
Una forta abrassada Birraiders MG!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada