Per en Jaqueton:
Després de dues setmanes esperant... per fi va arribar el tros de montura que
s’ha pillat el nostre Capità...!! Ole, ole, i ole...!!!
Una Suzuki V-Strom 650 ABS... que a hom se li cauen els collons a terra en
veure-la, de lo guapa que és... Sí senyor...!!
A gaudir-la amb salut, alegria, i molts kilòmetres...!!
Felicitats!!!
Per a celebrar-ho i fer-li la meitat del rodatge... en Txetxu va tenir la
genial idea de fotre una ruta de puta mare, d’aquelles que et deixes el cul
enganxat al seient... je, je, je... I jo, aturat com estic, vaig tenir la
immensa sort de poder acompanyar-lo.
La ruta va començar a Granollers. On ens vam trobar a les set del matí... i
després de fer babotes una estona damunt de l’impressionant moto sense nom, vam
emprendre el que seria l’inici de la ruta més llarga –en un sol dia- que s’ha
fet mai a aquesta colla.
De fet... aquell dia vam batre uns quants rècords...!!
La ruta més llarga en un sol dia...
La ruta a més altura...
Visitar tres països...
I per si fos poc, tot regat amb un temps fill de puta... que ens va portar ben
de cul...!
Vam arrencar la ruta per la C17... tot posant rumb a Puigcerdà. Tot i que vàrem
parar a Les Quatre Carreteres –a Tona- per a fotre’ns uns d’aquells xuixos
contundents que tenen allí...
Després... C17 cap a munt, fins a Ribes de Freser. On vam comprar el pa per a
l’esmorzar que faríem al bell mig de la Collada de Toses... just al punt més
alt del port. On vam esmorzar a 8 graus... tot comentant el fred acollonant que
estàvem passant, si teníem en compte que just uns dies abans, encara fotia una
calor de tres parells de collons... je, je, je...
Després d’esmorzar, vam fer cap –acabant la Collada- cap a Puigcerdà. D’es d’on
vam passar a França... tot descobrint el país veí, el fred que ens hi esperava,
i el mal temps que ens hi tenien guardat!!
I es que de cop... el plugim amb que ens van rebre a França, es va convertir en
pluja acompanyada de boira i fred.
Collonut...!!
Vam parar a fer-nos una foto al punt més alt del port francès... i d’allí, tot
baixada.
La cosa millorava pels collons...
Entrant a Andorra, vam omplir els dipòsits a una benzinera que tenia un terra
més relliscós que el d’un molí d’oli... i a partir d’allí, el temps ens va
respectar deixant de ploure, oblidant la boira, i esmorteint el fred amb una
mica de sol que s’atrevia a treure el nas entre els núvols per a xafardejar la
nova nena d’en Txetxu... je, je, je...
Però ja vam decidir de no aturar-nos ni al Punt de Trobada. Es feia tard per
dinar... i ja feia estona que teníem gana.
Vam passar Andorra. A l’aduana ni ens van aturar... I a Adrall, vam trobar un
restaurant a on jalar de valent, tot celebrant l’estrena de la nova montura, i
reposar els culets del fred que tot i que ja no en feia... el teníem ben
present. I es que a Andorra vam arribar als 5,6 graus...!
D’allí vam enfilar carretera avall... cap a Ponts, Cervera, vam parar a
Porquerisses a saludar a uns amics... i ja vam pillar l’A2 directe al Bruc a
omplir, acomiadar-nos un de l’altre, i fer el camí que ens quedava fins a casa.
A mi personalment, la pluja em va respectar fins a menys de deu kilòmetres de
casa. Allí va començar a ploure suau... i no va apretar fins que no vaig tenir
tancada la nena al garatge.
Genial...!!
Acabava així una ruta collonudíssima... d’aquelles que fan afició...!!
A veure si ben aviat podem regalar-nos una altra...
Oh, yeah...!!
NaCluT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada