XIII Trobada de Motos - Sant Feliu de Guixols

Per en Jaqueton:



El diumenge dos d’octubre, vam anar a una Matinal que es celebrava a Sant Feliu de Guíxols. Una d’aquelles trobades que –fa un any- escapava a les nostres possibilitats geogràfiques... i per això mai no l’havíem gaudit.
La trobada matinera la vam fer al restaurant Típica cuina catalana, on ens vam ajuntar l’Anna, en Jaume, i aquest cul de plom que us parla...

Després de fer el cafelillu... vam guillar posant asfalt sota les rodes, direccionant-nos cap a Sant Feliu. Una ruteta d’una hora aproximada... que ens va dur fins a una Matinal que –certament- ens tenia que encantar...!

Només arribar, ja vam veure que seria un esdeveniment molt visitat. Ja que el muntatge que s’intuïa... demostrava por una banda, l’experiència que havien donat els anys al grup amfitrió. I de l’altra... la seguretat –que també dóna els anys- de que l’acte havia de ser un complet i absolut èxit.


Vam comprar un pack d’esmorzar cadascú... i ja només el pack, ja feia entreveure que aquella Matinal es plantejava d’una manera un xic diferent a les que es celebren habitualment.

El pack incloía: Entrepà de botifarra, beure, cafè, donuts, pica-pica post ruta, numero per al sorteig, i de regal... samarreta i moneder –personalitzats de la colla amfitriona.
La veritat... un dels packs d’esmorzar més collonuts que he vist...!!

Després d’esmorzar, tot esperant la ruta turística... i torrant-nos sota un sol de justícia... vaig caure que havia lligat els cascs amb el candau de la bicicleta –que duc sempre al top case-, però la clau s’havia quedat a casa... enganxada a les claus del domicili, i que m’havia descuidat...!! Collons!!!

Sort que els amics de Pirates es van portar com a campions... deixant-me una cisalla amb la que vaig poder partir el candau, recuperar els cascs, i respirar tranquil... je, je, je...
Arrossegant els cascs la resta del dia... però tranquils de poder marxar quan volguéssim.

Des d’aquí, moltíssimes gràcies a Pirates. Que es van portar de putíssima mare... i em van fer un d’aquells favors que no s’obliden. Gràcies!!


I va arribar l’hora de la ruta turística...!! Per a mi... l’hora més esperada de qualsevol Matinal.
Sols que en aquesta ocasió... no havia de ser pas plat de bon gust. Ja que la varem patir –més que no pas gaudir...

Encara no sortint del poble... vam arribar a una rotonda a la que jo –no sé encara per què- vaig arribar amb una marxa massa llarga. Res... potser segona quan havia d’entrar en primera, no sé... però el cas es que la nostra estimada Guillermina, tot just girant la rotonda per l’interior... es va calar...! I en calar-se... la roda posterior es va clavar literalment, fent que tota la moto fes una derrapada de gairebé noranta graus... quedant perpendicular al centre de la rotonda!!

Jo... que vaig posar la cama per esmorteir la sotragada, vaig quedar blanc com la cera només de pensar en l’hòstia que ens podíem haver fotut l’Anna, la Guillermina, i jo...

L’ensurt, però, em va quedar a dins... i em va durar tota la ruta turística. Especialment a la zona de corbes... on –malauradament- em vaig bloquejar completament, i no podia circular d’una forma gaire fluida.
Lamento moltíssim la mala estona que li vaig fer passar a l’Anna... que a hores d’ara, encara està acollonida de pensar a pujar novament amb mi a la moto. Però noi... dissortadament, aquestes coses em passen.
No sóc –ni de bon tros- un pilot experimentat, amb nervis d’acer... i en aquesta ruta –que per a més inri, va ser de les més llargues i corberes que hem fet mai a cap Matinal- es va notar. I molt...!!

Per tant... no puc si no tornar a demanar perdó des d’aquí a la meva encantadora Anna, i prometre –un cop més- que procuraré que no torni a passar. I si passa, prendre mesures per que la ruta no esdevingui una altra tortura...


Quan vam arribar a la Matinal... ens esperava un pica-pica que he de dir, era espectacular...!! En poquetes –molt poquetes Matinals- n’he gaudit un de similar. (Jo diria que en cap...)

Òbviament, el pica-pica estava vetat a tots els que no havien realitzat la seva inscripció... i les taules romanien tancades dins d’una zona vallada. I a la porta... a hom li demanaven el tiquet que acreditava l’ inscripció.

A les taules... cola, taronjada, llimonada... truita de patates –amb ceba o sense-, llangonissa, xoriç, pernil, formatge –emmental i mimolette-, patates, olives, embotits variats...

Un autèntic luxe...!!

Allí tots ens vam posar –literalment- fins al cul... i no va faltar pas de res!!

Ja us dic jo que un pica-pica com aquest, diu molt del nivell d’organització d’aquesta colla...
Un deu per a ells...!!!


Ja en aquest punt... quan a punt estava a punt de començar el sorteig, vam decidir fotre el camp i assegurar-nos d’arribar a casa a una hora prudent... i –a poder ser- sense mullar-nos. Ja que el cel –a l’horitzó- semblava que començava a enfosquir-se mica en mica.

Per tant, vam donar els nostres números del sorteig a l’amiga Adela de Damas de Sion M.G., desitjant-li tota la sort del món...


La ruta cap a casa, tranquil•lota.

Em va servir per a refer-me –un xic més- de l’ensurt i el bloqueig... que encara voltaven pel meu interior més sinistre.

A la Batllòria, vam parar a fer unes cervesetes de fi de ruta... tot xerrant de l’espectacular matí que havíem passat. Però la pluja va decidir fer acte de presència... i això ens va fer –tot acabant l’últim glop de suquet d’ordi- acomiadar-nos... i podar definitivament rumb a casa.

Afortunadament... la pluja es va quedar allí. I fora del fet que en Jaume es va tenir que esperar al pas d’una cursa ciclista, la tornada va ser sense cap problema...!!


Desitjant repetir aquesta Matinal que –ja us dic jo- a poc que pugui... repetiré l’any que ve...

Oh, yeah...!!




NaCluT!!!