Per en Jaqueton:
Hi ha trobades que tenen un nosequé que enamora... i per molt malament que van
les coses, la trobada és genial.
Per contra... n’hi que per molt bé que vagi tot, per molt a gust que sembli que
hi estem, i per molt bé que ens tractin les panxones... no podem estar a gust
de cap manera. I aquesta fou una d’elles. Ja que lamentablement... fou el dia
que la Montse s’acomiadava com a Membre de la colla, després de més de cinc
anys formant-ne part.
Hem d’estar contents. Ja que ha triat el seu camí... i això sempre és motiu
d’alegria. Però no vam poder evitar –per moltes xocolates que ens fotéssim-
sentir l’amargor del comiat d’una company que sempre durem al cor...
NaCluT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada