Ruta a Cap de Creus

Per Jaqueton:


Se sol dir que tot allò que improvisem, surt millor. O, dit d’una altra manera... que tot allò que preparem i organitzem perfectament apamat, és susceptible de no ser tan autèntic com allò que gaudim pràcticament sobre la marxa.

Personalment... no crec ni que sí, ni que no. Penso que hi ha molts matisos... i que més enllà del blanc i del negre, hi ha una extensa gamma de grisos.

Ara bé, la sortida del quatre d’abril de dos mil setze... indubtablement ha estat un clar exemple del que s’expressa a primeres línies d’aquesta crònica. Ja que fou organitzada d’un dia per a l’altre... i ha estat –sense cap mena de dubte- una de les sortides més distretes, divertides, agradables, i simpàtiques... de les que he fet en molt i molt de temps.

Realment, em fotia molta falta una ruta de veritat...

Una sortida autènticament motera...

Una trobada d’aquelles que –tot i mancant-nos gairebé tota la colla- hom troba en el company de carretera tot el necessari per a que la sortida sigui perfecte.

La complicitat...

...el recolzament...

...les ganes de fer kilòmetres...

...i –sobretot- una necessitat quasi vital de riure, gaudir,i oblidar tots els problemes.

I és que malauradament... les últimes setmanes han estat un pèl complicadotes, i molt difícils de pair. Però per sort hem aconseguit centrar-nos, posar rumb nou cap a una nova etapa... i la sortida d’avui ha estat la manera de “netejar-me” l’esperit de tants mal rotllos... i carregar les piles.

I per a un autèntic devorador de kilòmetres, quina altra manera coneix per a carregar piles, que no sigui fotre una bona ruta...??



Com he dit abans... la sortida ha estat pràcticament improvisada. I és que el company Txetxu, malauradament té el camió a la UCI... i això vol dir fer festa forçosament.
Per tant... comptant que ell avui no pencava, que jo sóc a l’atur, i que tots dos teníem moltes ganes de gastar goma per aquestes carreteres...

...vam decidir que marxaríem a fotre un entrepà a Cap de Creus...!! Je, je, je...

La ruta que va plantejar el nostre estimat Capità... passava per davant del meu poble. Així que per a trobar-nos... vam pensar que el millor punt de trobada seria el Restaurant “Típica Cuina Catalana”.
Tant ell com jo, som amants de sortir d’hora de casa... però aquest matí m’ha guanyat la mà sobradament... perquè quan jo arribava a la benzinera –més d’hora del que havíem quedat-, ell ja hi era...!
I això que el punt de trobada restava més de seixanta kilòmetres de casa seva...!!

Allí ens hem saludat carinyosament...

...hem omplert els dipòsits...

...he repassat la pressió dels pneumàtics...

...i hem guillat. Ja que el restaurant estava tancat... ja que els dilluns foten festa.

Així que hem fet el cafetó –i la pasta- al bar/restaurant que el meu amic anomena “de las suegras”, on tenen la més àmplia col•lecció de bruixes que hom es pugui arribar a imaginar...!!

Allí hem fotut el cafetó... i després de pujar a les motos, no hem tornat a baixar-ne fins pràcticament arribant a destí, quan el paisatge ens ha obligat a aturar-nos i fer fotografies del formidable espectacle que s’obria davant nostre...

Passat Figueres i Roses, i enfilant cap a Cadaqués i Portlligat... no han estat poques les vegades que hem aturat motors, per a immortalitzar escenes irrepetibles d’una ruta que recordarem sempre.

Un cop a Cap de Creus, hem esmorzat uns entrepans que dúiem... hem degustat els suquets d’ordi que portàvem fresquets a la nevera de la moto...

...i finalment, després de fotre’ns uns cafetons al bar... i seguir fent fotos i bavejant a aquella formidable “balconada” al mar, hem decidit posar en marxa les burres per a fer la ruta de tornada.



Un cop més, treia el cap d’improvisació. Ja que en principi... la tornada seria per Figueres, Besalú, Olot, Vic, Granollers... Però pensant en els horaris, i que en Txetxu tenia que estar a una hora concreta a la gestoria... hem decidit tirar pel dret, passar Cadaqués... i abans de tirar cap a Figueres, posar rumb a Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador... i abans de fer cap a L’Escala, fer-ho cap a La Bisbal de l’Empordà, Palafrugell, i Palamós. On hem posat benzina novament...tot decidint la resta de la ruta.

D’allà hem posat rumb a Vidreres, Hostalric, Sant Celoni, i Santa Maria de Palautordera. A on hem dinat amb la meva adorable Anna... a un restaurant d’aquells tant casolans, que encara tenen el menú a nou euros, tots els àpats els preparen a la cuina, i t’atén una cambrera simpàtica, i de casa nostra.

Un cop dinats... ens hem acomiadat carinyosament d’en Txetxu, que encara tenia un bon tros de ruta per davant...

...i hem tirat cap a casa a descansar, i començar el compte enrere per a la propera gran ruta que es presenta:

Rupit...!!

Ruta que si no passa res... gaudirem –aquest cop si- amb gran part de la colla, diumenge vinent...

Oh, yeah...!!!




NaCluT!!!